
08014-platja daro01
El segle passat el nivell del mar va augmentar uns 15cm. Actualment, aquest increment és de 3,6mm l'any. L'any 2100, encara que es reduïssin dràsticament les emissions contaminants, la pujada podria assolir els 30-60cm arribant, si l'escalfament global segueix el ritme actual, fins els 60-110cm.
Com més puja el nivell del mar, més es desestabilitza el sistema costaner, augmentant la freqüència de les llevantades i els temporals.
Per fer front a aquesta amenaça, cal frenar la urbanització costanera i promoure projectes de restauració ecològica encaminats a obtenir nous paisatges litorals més resilients, capaços de sobreposar-se i recuperar-se de les pertorbacions que els sotmetran amb una freqüència creixent. Hem d'imaginar i projectar nous paisatges per construir una nova relació, més orgànica, entre ciutat i natura.
La transformació del Passeig Marítim de Platja d'Aro és una bona oportunitat per reflexionar sobre què és i què podria arribar a ser aquest espai emblemàtic de la ciutat.
El nou Passeig ha d'ordenar les activitats de forma racional i reforçar la seva condició d'espai urbà intens i vibrant, eix vertebrador de la vida del municipi; però també ha de ser una peça important dins l'ecosistema litoral. Les activitats cíviques i econòmiques del Passeig s'hauran de desenvolupar en un entorn més ben integrat a la seva matriu biofísica, un paisatge més divers i resilient.
L'observació del passat pot ser una bona eina en el disseny d'escenaris futurs. Les fotografies històriques anteriors a la urbanització massiva iniciada als anys 50 mostren un litoral encara poc urbanitzat, on les pinedes -esquitxades amb algunes casetes d'estiueig- convivien amb estanys, torrents i hortes a l'entorn del Riudaura. Un ecosistema en equilibri que ens aporta informació molt valuosa pel projecte de reurbanització del Passeig.
Com més puja el nivell del mar, més es desestabilitza el sistema costaner, augmentant la freqüència de les llevantades i els temporals.
Per fer front a aquesta amenaça, cal frenar la urbanització costanera i promoure projectes de restauració ecològica encaminats a obtenir nous paisatges litorals més resilients, capaços de sobreposar-se i recuperar-se de les pertorbacions que els sotmetran amb una freqüència creixent. Hem d'imaginar i projectar nous paisatges per construir una nova relació, més orgànica, entre ciutat i natura.
La transformació del Passeig Marítim de Platja d'Aro és una bona oportunitat per reflexionar sobre què és i què podria arribar a ser aquest espai emblemàtic de la ciutat.
El nou Passeig ha d'ordenar les activitats de forma racional i reforçar la seva condició d'espai urbà intens i vibrant, eix vertebrador de la vida del municipi; però també ha de ser una peça important dins l'ecosistema litoral. Les activitats cíviques i econòmiques del Passeig s'hauran de desenvolupar en un entorn més ben integrat a la seva matriu biofísica, un paisatge més divers i resilient.
L'observació del passat pot ser una bona eina en el disseny d'escenaris futurs. Les fotografies històriques anteriors a la urbanització massiva iniciada als anys 50 mostren un litoral encara poc urbanitzat, on les pinedes -esquitxades amb algunes casetes d'estiueig- convivien amb estanys, torrents i hortes a l'entorn del Riudaura. Un ecosistema en equilibri que ens aporta informació molt valuosa pel projecte de reurbanització del Passeig.

F:Dropbox�8014projectes24.06_ Passeig maritim Platja d'Aro�

F:Dropbox�8014projectes24.06_ Passeig maritim Platja d'Aro�

F:Dropbox�8014projectes24.06_ Passeig maritim Platja d'Aro�
(des)Urbanització del Passeig Marítim de Platja d’Aro
Platja d’Aro. 2024
Concurs Ajuntament de Platja d’Aro